Hola atots,

 

us deixo una noticia sobre legislació de fitosanitaris  i competència de tercers països.

 

Vista la noticia, estem en clar desavantatge respecta a tercers països i respecte al altres productors europeus; disposem de menys matèries actives autoritzades; i a Espanya la legalització d’una nova matèria es molt més lenta que a Europa.

 

Així dons estem parlant d’una amenaça de l’entorn respecte a tercers països i d’un punt feble dintre de l’àrea de fabricació  de la nostra empresa. També parlem de les oportunitats que es presenten en base als desitjos del consumidor qeu vol que s’utilitzin menys productes fitosanitaris.

 

Des de la nostra posició, ¿Quines línies d’acció es poden plantejar per fer front a aquesta situació:

1)    En front l’amenaça de tercers països:

2)    En front el punt feble de la Unió Europea

3)    En front l’oportunitat de menys consum de productes fitosanitaris:

 

Ànim, aquest debat pot ser interessant. No cal elaborar les idees, tan sols envieu el telegrama

 

Visitas: 166

Arxius adjunts

Respostes a aquesta discussió

Una raó mes, per consumir productes de proximitat fets per els nostres pagesos. A saber què mengem amb la fruita que ve d'aquests països tercers!!!

 

En aquests dies quan fem la compra de fitos en campanya morta, les cases comercials ofereixen  un número més petit de productes, però donen solucions per a fer tractaments eficaços ( aixó es el que ens venen ) . Només cal seguir les seves recomanacions. També interessa a aquestes multinacionals mantenir en actiu el seu mercat. No poden deixar morir la gallina dels ous d´or. Que som nosaltres.
crec personalment i despres de haberi treballat una mica que el control de plages biologic es posible pero actualment tinc de comprar els depredadors a 1000 km de distancia

Hola Llorenç,ja tens en marxa les tomateras. Hores d ´ara ja haurà passat el perill de gelada.

Una cosa el depredadors els posses dins l´hivernacle ?.Al exterior deu esser més difícil controlar-los.

Nosaltres els únics voladors que tenim son les abelles.

 

hola Josep tot en marxa . els depredadors tambe es poden ficar a les finques de fruiters per l'apsil.la es brutal pero s'ha de vigilar molt. crec que es el futur pero fins que no ens proibiran encara mes productes es inposible. Despres sera aixo ho res

Ja havia sentit comentaris sobre la psila però els resultats no eren satisfactoris,  que vagin insistin en les proves que hi ha un mercat molt gran. Si ho aconseguiexen serà la revolució en els tractaments.

Aixó sí, mentres no millorin els preus de la venda no ens estimularan a provar-los. 

Hola, bona nit

Jo crec que a la llarga tot será a base de feromones sexuals per desorientar els mascles que per l,aplicació d´ insectes depredadors, en explotacions a l'aire lliure. En invernacles si que apostaria pels depredadors ja que los pots controlar millor.

josep mª ha dit:

Ja havia sentit comentaris sobre la psila però els resultats no eren satisfactoris,  que vagin insistin en les proves que hi ha un mercat molt gran. Si ho aconseguiexen serà la revolució en els tractaments.

Aixó sí, mentres no millorin els preus de la venda no ens estimularan a provar-los. 

Hola Oscar,

 

És cert quan dius que les restriccions sobre fitosanitaris aniran a més. El consumidor i els legislador volen que s’utilitzin estratègies alternatives i que els pesticides quedin com a última solució. El mon en general vol ser més respectuós amb el medi ambient i to allò que vagi encontra tendirà a desaparèixer.

Això ens obliga a estar preparats per a les novetats que apareixeran en aquest àmbit. És important poder disposar de l’assessorament de tècnics reputats ( i neutres) que ens diguin cap a on van els avanços en aquest tema.

Quins temes considereu que son els importants i de futur en el mon dels fitosanitaris?. Teniu algun assessor en aquest tema? Amb quina freqüència parleu amb ell?


Salutacions

Hola Marco,he llegit el tema dels Fitosanitaris,Faig unes reflexions per tots aveure que hi penseu.

-Hes normal que sen´s porti pera de Sudafrica,poma de Argentina ,Pomes de Xina quand aqui a la Penisula per no dir a Europa la  tenim.Cuanta energia per trasladarla de una part de mon a l´altra.¿Quantes TONELADES de DIOXID de CARBONI a l´´atmosfera es lliberen?,Nosaltres diuen que contaminen i ELLS???

-Es normal que els que tenen la majoria a  Bruseles per dictamina els productes autorizats a utilizar siguen paisos del Nord,en el tema de fitosanitaris.Cada dia ja menos insecticidas,pero la de fungicidas varia molt poc (la presio de les plagues es al sur de Europa i al nord de Europa ja molta presio de malalties),Ves quina casualitat.?

_Potser que algu pensi en variar el rumb del control de plagues atraves de empreses de creacio de depredadors naturals?

Mol be!!! Pero  el increment de cost de produccio on el podrem repercutir nosaltres????

-Realment el consumidor ,te la consciencia del gran esforç que estem fen els pagesos de Catalunya en el tema de control de residuos,Produccio Integrada,Gestiona  be els nostres camps agroambientalment.Em semble que ens falta ajuda de les Administacions Publiques.per transmetre que aqui a casa nostra fem les coses MOLT BE.els pagesos.

-Realment es fan controls exaustius en frontera a tots els productes que venen de fora de casa nostra.Recordo que ells ons ho miren amb lupa.tot.

-Tinc entes que dins la LLei de Comerc Mundial,que un producte agrari que si le detecta un fitosanitari que esta autorizat en el seu pais d´origen,en el pais receptor no te gairebe cap impediment per entrar encara que aqui estigui prohibit.¿Qui la pot cambiar aquesta normativa?

-Realment es estimen tots el pais,(Desde el que prenen decisions importants,consumidors,etc).Mireu els francesos primer el seu producte i sempre el seu  producte.

-M´agradaria saber els avanços de resistencia genetica de plantes o clons a les plagues.Exemple varietats de presec o nectarina resistents al atac de pulgons,varietats de poma resistents a la mota,etc . l ´ádministracio tendria de potenciar el coneixemet a la base productora.

-Realment s´aplica sempre el sentit comu i la base racional en el tema de regular  el us de algun fitosanitari,exemple el coure a l´hivern?.Prohibi per prohibi NO GRACIES.

-Podriem parlar moltes hores,que en penseu?????

Un saludo l´HERVERA

Que tal, el tema dels fitosanitaris abarcaria molta estona de diàleg. Però i la fauna silvestre? les garces, les gralles, les cigonyes, els talps, els conills, els porcs senglars, els voltors creixen de manera descontrolada.

Els pagesos de vora l´estany d´Ivars - Vila-sana en pateixen les consecuéncia d´algunes d´elles.

Les autoritats de Medi Natural han de tocar de peus a terra, primer son els pagesos que aquesta fauna invasora.

A Vallcalent on introduexen espècies protegides ara ja son una plaga i no ho volen reconèixer.

D´aquest tema en sap un munt el responsable Felip Domènec que ahir va fer una xerrada a Ivars d´Urgell.

Fins un altra estona

Josep M. 

jose Maria Hervera Surita ha dit:

Hola Marco,he llegit el tema dels Fitosanitaris,Faig unes reflexions per tots aveure que hi penseu.

-Hes normal que sen´s porti pera de Sudafrica,poma de Argentina ,Pomes de Xina quand aqui a la Penisula per no dir a Europa la  tenim.Cuanta energia per trasladarla de una part de mon a l´altra.¿Quantes TONELADES de DIOXID de CARBONI a l´´atmosfera es lliberen?,Nosaltres diuen que contaminen i ELLS???

-Es normal que els que tenen la majoria a  Bruseles per dictamina els productes autorizats a utilizar siguen paisos del Nord,en el tema de fitosanitaris.Cada dia ja menos insecticidas,pero la de fungicidas varia molt poc (la presio de les plagues es al sur de Europa i al nord de Europa ja molta presio de malalties),Ves quina casualitat.?

_Potser que algu pensi en variar el rumb del control de plagues atraves de empreses de creacio de depredadors naturals?

Mol be!!! Pero  el increment de cost de produccio on el podrem repercutir nosaltres????

-Realment el consumidor ,te la consciencia del gran esforç que estem fen els pagesos de Catalunya en el tema de control de residuos,Produccio Integrada,Gestiona  be els nostres camps agroambientalment.Em semble que ens falta ajuda de les Administacions Publiques.per transmetre que aqui a casa nostra fem les coses MOLT BE.els pagesos.

-Realment es fan controls exaustius en frontera a tots els productes que venen de fora de casa nostra.Recordo que ells ons ho miren amb lupa.tot.

-Tinc entes que dins la LLei de Comerc Mundial,que un producte agrari que si le detecta un fitosanitari que esta autorizat en el seu pais d´origen,en el pais receptor no te gairebe cap impediment per entrar encara que aqui estigui prohibit.¿Qui la pot cambiar aquesta normativa?

-Realment es estimen tots el pais,(Desde el que prenen decisions importants,consumidors,etc).Mireu els francesos primer el seu producte i sempre el seu  producte.

-M´agradaria saber els avanços de resistencia genetica de plantes o clons a les plagues.Exemple varietats de presec o nectarina resistents al atac de pulgons,varietats de poma resistents a la mota,etc . l ´ádministracio tendria de potenciar el coneixemet a la base productora.

-Realment s´aplica sempre el sentit comu i la base racional en el tema de regular  el us de algun fitosanitari,exemple el coure a l´hivern?.Prohibi per prohibi NO GRACIES.

-Podriem parlar moltes hores,que en penseu?????

Un saludo l´HERVERA

Hola totes i tots,

 

Sembla que el tema dels fitosanitaris ha creat diàleg i això es el que importa. Fixeu-se que cadascú que fa un cometari aporta idees noves i variades, conseqüència d’un plantejament diferent del mateix tema, o visió diferent, o susceptibilitat diferent, com dèiem és el mapa de cadascú.

Com  veieu és més rapit aportar les opinions de cascun de nosaltres, i sumar-les que un sol fer els diferents plantejaments. Per tant continuem dient que la intel·ligència col·laborativa treu molt de profit a canvi d’un petit esforç. És la única energia que utilitzant-la s’entreu més del que s’aporta, ¡ i a demés no contamina!.

Ara anem a les reflexions que uns i altres heu fet sobre el tema dels fitosanitaris, a veure que en treiiem

-       El comerç mundial no el podem negar. Sí que és cert que hi ha un elevat consum d’energia que no aporta res, però donat que els humans ens hem distribuït de forma no uniforme pel planeta, l’aliment s’ha de redistribuir per fer-ho coincidir amb el de la població. El que es important com a espècie, és deixar de pensar en “nosaltres” i “ells”, com si parléssim dels bons i els dolents. Som nosaltres el que anem a buscar el que aquí ens falta. Som nosaltres els causant de la contaminació. I som nosaltres els que en la majoria dels casos en traiem el profit. Nosaltres i ells, som els mateixos i sigui quina sigui la solució,  ens ha d’incloure a tots sinó passarà el que a passat al llar de la historia quan el mon arribava a un col·lapse. Si no hi ha entesa i haurà solució no pacifica.

-       La gran pressió sobre l’us de fitosanitaris permetrà l’aparició de vies alternatives com ara el control biològic, utilització de depredadors naturals, etc. De  moment han aparegut algunes iniciatives que han permès posar en marxa certes experiències que ha ajudat a reduir l’ús de fitosanitaris i el cost dels tractaments.

-       Que el consunmdior estigui informat dels esforços dels pagesos, es un tema que compte al propis poagesos. Crec que la pregunta que ens hauríem de fer va més orientada a “que ha fet el sector de la pagesia per a comunicar tot el que està fent per la conservació de la natura, evitar incendis, preservar la degradació del emdi ambient, et, etc?. Hem fet molta feina que no hem sabut explicar a la societat. Més aviat, al contrari, la societat té consciencia de que els dolents de la pel·lícula son els pagesos que, tiren verins, contaminen els aqüífers, els camps fan pudor a fems, utilitzen hormones, etc,etc. Cal endegar una política de comunicació a llar termini del que fa la pagesia per la conservació del planeta, dels ecosistemes, dels rius, dels boscos, etc que és molt.

-       Els controls de productes son una tasca del país receptor i de les seves lleis. Crec que una normativa que prohibís l’entrada de productes que no acompleixin el Global Gap, seria el més adient,. Però si nosaltres som els primes en no complir-ho no ens podem queixar massa. Quans productes no autoritzats en coneixeu qu podeu fer-ne l’us?. Hem de ser seriosos i començant per casa nostra.

-       La reflexió sobre el grau d’unitat de la pagesia comparada amb el nostre entorn es molt interessant. Us podria explicar anècdotes que no es poden escriure. La meva pregunta és ¿Que podem fer per a que la pagesia catalana sigui un referent a Europa i el mon de que vol dir pagesos unit

Be com veieu son molts punts i moltes coses per enraonar. Cal anar amb calma i prioritzant els punts. Potser i per mi, les paraules claus i en aquest ordre serien. Nosaltres com a espècie, sostenibilitat, pagesos.

 

Tingueu una bona Pascua

Hola Marco,referent als comentaris dels fitos, es cert que han evolucionat molt en l´última dècada, no podia ser menys, ho ha fet la maquinària, les varietats de fruiters, la manera de comercialitzar...

Ens hem d´anar adaptant a les novetats, aixó sí, amb molta comunicació amb els tècnics, investigadors, en fi que tots hi estem implicats.

També hem de donar a conèixer la nostra manera de treballar ( comentava amb uns amics del Solsonés ) de com feiem les tasques cada temporada i ho desconeixen, els hi deia paraules que no havien sentit a dir mai com : podar , aclarir quimicament o manualment.

Ho sigui que falta molta pedagogia, com que cada vegada som menys fruticultors o hem de divulgar a més gent.

Saludos

Josep M.
Marco A. Yagüe ha dit:

Hola totes i tots,

 

Sembla que el tema dels fitosanitaris ha creat diàleg i això es el que importa. Fixeu-se que cadascú que fa un cometari aporta idees noves i variades, conseqüència d’un plantejament diferent del mateix tema, o visió diferent, o susceptibilitat diferent, com dèiem és el mapa de cadascú.

Com  veieu és més rapit aportar les opinions de cascun de nosaltres, i sumar-les que un sol fer els diferents plantejaments. Per tant continuem dient que la intel·ligència col·laborativa treu molt de profit a canvi d’un petit esforç. És la única energia que utilitzant-la s’entreu més del que s’aporta, ¡ i a demés no contamina!.

Ara anem a les reflexions que uns i altres heu fet sobre el tema dels fitosanitaris, a veure que en treiiem

-       El comerç mundial no el podem negar. Sí que és cert que hi ha un elevat consum d’energia que no aporta res, però donat que els humans ens hem distribuït de forma no uniforme pel planeta, l’aliment s’ha de redistribuir per fer-ho coincidir amb el de la població. El que es important com a espècie, és deixar de pensar en “nosaltres” i “ells”, com si parléssim dels bons i els dolents. Som nosaltres el que anem a buscar el que aquí ens falta. Som nosaltres els causant de la contaminació. I som nosaltres els que en la majoria dels casos en traiem el profit. Nosaltres i ells, som els mateixos i sigui quina sigui la solució,  ens ha d’incloure a tots sinó passarà el que a passat al llar de la historia quan el mon arribava a un col·lapse. Si no hi ha entesa i haurà solució no pacifica.

-       La gran pressió sobre l’us de fitosanitaris permetrà l’aparició de vies alternatives com ara el control biològic, utilització de depredadors naturals, etc. De  moment han aparegut algunes iniciatives que han permès posar en marxa certes experiències que ha ajudat a reduir l’ús de fitosanitaris i el cost dels tractaments.

-       Que el consunmdior estigui informat dels esforços dels pagesos, es un tema que compte al propis poagesos. Crec que la pregunta que ens hauríem de fer va més orientada a “que ha fet el sector de la pagesia per a comunicar tot el que està fent per la conservació de la natura, evitar incendis, preservar la degradació del emdi ambient, et, etc?. Hem fet molta feina que no hem sabut explicar a la societat. Més aviat, al contrari, la societat té consciencia de que els dolents de la pel·lícula son els pagesos que, tiren verins, contaminen els aqüífers, els camps fan pudor a fems, utilitzen hormones, etc,etc. Cal endegar una política de comunicació a llar termini del que fa la pagesia per la conservació del planeta, dels ecosistemes, dels rius, dels boscos, etc que és molt.

-       Els controls de productes son una tasca del país receptor i de les seves lleis. Crec que una normativa que prohibís l’entrada de productes que no acompleixin el Global Gap, seria el més adient,. Però si nosaltres som els primes en no complir-ho no ens podem queixar massa. Quans productes no autoritzats en coneixeu qu podeu fer-ne l’us?. Hem de ser seriosos i començant per casa nostra.

-       La reflexió sobre el grau d’unitat de la pagesia comparada amb el nostre entorn es molt interessant. Us podria explicar anècdotes que no es poden escriure. La meva pregunta és ¿Que podem fer per a que la pagesia catalana sigui un referent a Europa i el mon de que vol dir pagesos unit

Be com veieu son molts punts i moltes coses per enraonar. Cal anar amb calma i prioritzant els punts. Potser i per mi, les paraules claus i en aquest ordre serien. Nosaltres com a espècie, sostenibilitat, pagesos.

 

Tingueu una bona Pascua

RSS

Butlletí Area Formació

Enllaços

Distintiu

Carregant…

© 2019   Creado por Àrea Formació Unió Pagesos.   Tecnología de

Emblemes  |  Informar d'un problema  |  Términos de servicio