La producció de fruita a Catalunya, i per extensió, la de matèries primeres alimentaries en origen, està fortament condicionada per tres factors, la dimensió de les explotacions, l’atomització de l’oferta junt amb la concentració de la demanda, i la aportació de la producció a resultes de la activitat comercial. Això està conduint a la producció, sobretot a la de petita dimensió,  a una situació de incertesa i dependència absoluta de la demanda, que amb capacitat de fixar el preu de compra, permet la subsistència del productor, però no el seu desenvolupament i creixement.

Quant a la dimensió de l’explotació podem segmentar les explotacions en dos tipus:

-          Les empreses agràries: caracteritzades per la seva dimensió, estructura i mentalitat empresarial. Son prou grans, estan ben organitzades i tecnificades, i el benefici fa viable la producció i permet desenvolupar estratègies de creixement i diversificació. Subcontracten les feines de menys valor afegit

-          Les empreses familiars: Les que més abunden. Caracteritzades per una dimensió petita; en molts casos unipersonals o de poques persones, poc tecnificades ja que cal saber de tot. Carregades de tradició (valor que no s’aprofita) i en les que no es té en compte el benefici com un % si no con una quantitat que permet la supervivència de la unitat família. Disposa de temps ociós que l’ocupa en activitats de poc valors afegit.

El segon punt, l’atomització de l’oferta, té una conseqüència directa sobre la seva capacitat negociadora amb un clar avantatge pel comprador. Una dimensió petita limita la capacitat de donar servei i per tant de afegir valor al producte. En un mon global, com s’entén que en una mateixa localitat existeixin tantes ofertes? Quina mena de valor aporten? Quina és la seva raó de ser?

La ràpida concentració que s’està produint en el sector de la alimentació enforteix la seva capacitat negociadora; a la vegada que ofegà el desenvolupament d’altres estratègies de mercat, una estratègia que es va iniciar als any 90 i que te una clara tendència fins al punt que no son l’oferta més adequada per al consumidor final.. Existeixen 6 grans firmes de compra a Espanya contra 428 centrals hortofrutícoles censades per la revista Alimarket., i 122 operadors registrats a Catalunya a l’organització Afrucat. Es a dir 71 centrals per firma. Deixem-ho aquí

El tercer punt, aportar la producció a resultes, és molt propi d’aquest sector i no te cap més explicació que el costum i la tradició. Basat en èpoques en que la tecnologia no permetia fer anàlisi de la marxa de la campanya ni fer aportacions a compte dels resultats. Aquest factor suposa un fre al creixement i estabilitat de les explotacions, que es veuen obligades a finançar tota la despesa d’un exercici o inclús més, segons cultius, situacions i operadors i a posposar les decisions el mateix període. En aquestes condicions l’estratègia empresarial queda sotmesa a una angoixa constant i permanent en la que el més freqüent és no decidir res com a conseqüència de la complexitat de l’anàlisi en funció dels resultats possibles i els esperats.

No es pot fer res davant aquesta situació? Evidentment que sí, i molt; però falta el coratge necessari per decidir obrir un camí nou i trobar llum en la foscor. Falten les condicions que permetin i facilitin el fer-ho. No dic que sigui fàcil ni rapit, no estem parlat de varetes màgiques si no de gestió. Hi ha una cosa que és clara, la fruita és dels productors i per tant es ven només si ells volen. Així és que sí que hi ha molt a fer.

Anem per parts. La millora del benefici requereix d’accions que augmentin els ingressos i d’accions que redueixin la despesa:

Els ingressos els podem augmentar:

-          Venent més cara la nostra producció. A banda de fer el que fem ara, l’estratègia més fàcil d’aplicar és explorar altres vies de comercialització (maneres de vendre), i altres nínxols de mercat (serveis demanats pels consumidors que no els rep) que l’evidencia mostra que és factible i rendible com ho han fet marques com “Pastorets de la Segarra”, “Moli dels Torms”, “Naranjas Lola”, etc. Es tracta de necessitats no satisfetes i amb potencial; d’accedir a noves maners de vendre, de nous clients i de nous costums de consum. Com que es un servei que avui no es dona i no hi ha competència el preu deixa de ser rellevant i no es discuteix.

-          Augmentant la producció i la qualitat: És una feina de temps que requereix estar ben assessorats sobre quins son els factors que incideixen sobre la quantitat i la qualitat de la producció, de manera que puguem augmentar totes dues. És el que avui s’anomena Innovació. Cal conèixer la incidència i el valor, que cada factor te en el resultat final (plantació, esporga, aclarida, recol·lecció, etc). Dominar les tècniques respectives, conèixer les novetats per a cada factor, fer proves i sobre tot ser curiós. Evidentment no és feina per a fer-la un sol. Més al contrari, treballant en equip, sota l’assessorament del tècnic de l’ADV i de l’IRTA es poden aconseguir grans èxits. La clau està en saber treballar en equip per a compartir els riscos, les despeses i els èxits. Tots hi sortirem guanyant

Les despeses les podem reduir:

-          Coneixent els costos del nostre procés: No es tracta de saber esporgar (ser eficaç), si no de fer-ho de la millor manera possible i pel menor cost possible (eficient). Si coneixem el cost de cada etapa del procés i el valor que ens aporta, la podem comparar amb d’altres resultats i cercar millores. El cost d’una activitat es conseqüència directa del que fem  (l’acció), i de com ho fem (l’organització i planificació, i la eliminació dels malbarataments), com ara, tècniques o hienes obsoletes, no fer el que cal, distribució de feines, transports innecessaris, moviments de persones innecessàries, quan toca fer-les, etc, permet una reducció important de les despeses

-          Fer les coses ben fetes i a la primera: Amb ser eficaç i eficient no es suficient. Tota activitat, te una descripció tècnica de com està ben feta. A la vegada hem de disposar d’uns indicadors de feina ben feta, que sigui el paràmetre a perseguir (número de fruits per arbre, % fruits amb defectes, etc)

Aquestes línies de treball son de fàcil aplicació i no requereixen cap desembors important per començar a posar-les en pràctica, potser una certa formació i molta convicció.

Per reduir el risc i augmentar la capacitat de treball i de alternatives possibles, és molt recomanable fer-ho en equip, aprenent a compartir, a aportar per obtenir. L’èxit dels equips és fonamenta en posar el nosaltres davant del jo, tenint en compte que quant més aportes, l’equip més s’enforteix. Cal aprendre a treballar en equip, a confiar, a ser responsable per a que confiïn. Res que no estigui a l’abast de tothom.

La fructicultura del futur requerirà d’un gran esforç per part de tots, i per tant caldrà disposar de tots els elements que permetin millorar una situació per coordinar-los de forma òptima. Trobar canal alternatius de venda de fruita, augmentar la quantitat de les nostres produccions i la seva qualitat, treballar en equip, junt amb una cerca constant de com fer les coses de forma més econòmica son els elements imprescindibles per participar. La diferencia vindrà donada per la il·lusió de la feina ben feta

 

Marco A. Yagüe

Consultor organitzacional

Visitas: 104

Afegir un comentari

Has de ser membre de Xarxa Àrea de Formació Unió Pagesos per poder afegir comentaris!

Registra't per Xarxa Àrea de Formació Unió Pagesos

Butlletí Area Formació

Enllaços

Distintiu

Carregant…

© 2019   Creado por Àrea Formació Unió Pagesos.   Tecnología de

Emblemes  |  Informar d'un problema  |  Términos de servicio