Informació

Fructicultura

Grup d'alumnes i professorat dels cursos de Fructicultura.

Membres: 89
Darrera activitat: 22 Nov 2016

Fòrum de discussió

El Jornal - La revista de divulgació d'AKIS International.

Hola companys/es, amb la nostra empresa (AKIS International) hem encetat un nou projecte en forma de revista de divulgació. " El Jornal " és una revista totalment gratuïta on volem que hi conflueixin…Seguir

Començada per Joan Lordan 2 Jul 2014.

Innovació en Fructicultura 3 respostes

Espai de participació per l'alumnat i professorat, i de descàrrega de presentacions de les…Seguir

Començada per Àrea Formació Unió Pagesos. Darrera resposta de Àrea Formació Unió Pagesos 28 Oct 2013.

Cursos tardor 2011 91 respostes

Hola a totes i tots els fareu el curs aquesta tardor. Us adjunto la primera sesió Saluatcions Marco A. YagüeSeguir

Començada per Marco A. Yagüe. Darrera resposta de josep mª 8 Abr 2013.

Innovació Agroalimentaria 1 resposta

Hola a tot@s,obro questa nova discusió per parlar d'aquelles novetas que siguin d'interes per al nostre sector.Què us sembla aquesta idea?. Què hauriem de fer per poder-la aplicar aquí?…Seguir

Començada per Marco A. Yagüe. Darrera resposta de Marco A. Yagüe 21 Mar 2012.

Comentaris

Afegir un comentari

Has de ser membre de Fructicultura per poder afegir comentaris!

Comentari fet per josep mª el juliol 24, 2011, a les 4:35pm
He llegit l´entrevista a Carlos Folguera, inculca uns valors molt necessaris en la vida.
Com deia un jove emprenedor, pots guanyar o pots perdre, peró s´ha de canviar el perdre per l´apendre.
Bé dijous dia 28 a Gimenells i tenim una cita els fans de l´os.( malgart la crisis de preus)
Ens veiem
Josep M.
Comentari fet per Marco A. Yagüe el juliol 18, 2011, a les 10:26am

hola,

 

no puc escriure massa bé i dexo els comentaris per un altra moment.

Us deixo aquesta adreça on surt un de Lleida que potser el coneixeu.

http://www.lavanguardia.com/lacontra/20110718/54187423203/tu-destin...

 

podem aplicar les quatre potes a la nostra empresa?

Què podem aplicar i per a què?

Què no i perquè?

 

Salutacions

Marco

Comentari fet per Nuria el juliol 14, 2011, a les 10:30am

Sembla que aquestes converses , ens predisposen a fer reflexions que teniem adormides . Tots pensem que  rumb del nostre vaixell es el millor, mes o menys tenim els mateixos criteris en la producció, el que en proboca mes malestar es la manera de vendre.

 En la nostra empresa ( a partir d'ara ho hem de dir aixi ) portem la fruita amb camions a la central fruticola . Alli pagem els gastos de fred, carga i descarga , transport, gerent, secretaria etc.El preu final descomptats els gastos es  el nostre benefici. Sempre fem mes bon preu, perque  no tenim intermediaris , es un petit avantatge.Potser si fesem venda directa tindriem mes benefici , pero tambe mes gastos , mes treballadors una infrastructura de mobilitat , etc.

 Nosaltres no hens veiem en cor de montar una cadena de vendes directes , perque no tenim relleu al nostre radere o potser con diu el professor es que anem fen  i no ens atrauen gaire les aventures, que ens poden portar els canvis.

 

 

Comentari fet per josep mª el juliol 10, 2011, a les 5:43pm
Ara os exposaré el criteri que segueixo a casa meva.
Es consensuen les opinions ( del meu fill i jo) i posem el capital, l´esforç, el treball i l´experiéncia per a produir lo que ens demana el comprador, doncs nosaltres venem a una central propera a nosaltres.
El directiu d´aquesta central ens demana uns paràmetres de qualitat, tamany, coloració; depenen de cada varietat i valora pel que li oferim.
La relació es correcta i profitosa per les dues parts.
Anar a vendre al consumidor final no ho veig factible, suposaria una extructura que no tenim, com un magatzem adecuat, buscar contactes, el perill de la morositat, en fi que nosaltres ens considerem productors i no venedors al detall.
Bé aquestes calors també exciten les neurones.ja ja
Salutacions
Josep M
Comentari fet per Marco A. Yagüe el juliol 9, 2011, a les 12:49pm

Trobo que l’estiu, tot i que esteu  molt liats, anima les vostres neurones a reflexions cada cop més interessants i que van més en lla del dia a dia. Felicitacions per l’esforç de mirar al futur i intentar esbrinar cap a on anem, o millor cap a on aneu.

Potser caldria plantejar-nos primer cap a on volem anar, ja que si el que veiem no ens agrada, cal canviar el rumb del vaixell, i si no pot ser, cal canviar de vaixell. En definitiva esteu parlant de la vostra vida i com diu l’Eduard Punset, “hi ha vida abans de la mort”, i cal ser valents per viure la vida que volem viure i no la que ens trobem cada mati al sortir per la porta. En podríem parlar en un altre moment d’això, però voldria centrar-me en les reflexions del Josep Mª.

Les grans explotacions utilitzen criteris diferents de gestió?. No voldria fer mal a ningú, però en molts casos el criteris no son diferents, simplement nosaltres per la dimensió de la nostra explotació, no apliquem criteris, anem fent. !ho sento, però algú ho havia de dir!

És evident que els criteris no son iguals, per la senzilla raó que el seu negoci és totalment diferent al nostre i calen altres paràmetres de gestió. Però la qüestió que em suscita més reflexió és.

-          Si utilitzem algun dels seus criteris, ¿El nostre negoci aniria millor?. ¿Quins podrien ser?

-          ¿Quin son aquells criteris que per utilitzar-los, el nostre negoci va pitjor?

-          Les tasques a realitzar es poden realitzar sense la motivació d’un pagès, però amb la mateixa qualitat?. ¿Com ho podem saber o mesurar?

 

 Es molt difícil intentar saber com seran les coses d’aquí a 10 anys. És molt més fàcil decidir com volem que funcioni el nostre negoci, quin tipus de producte volem oferir, a quin tipus de consumidor ens volem adreçar, etc. Evidentment i haurà un negoci de la fruita pensant en el gran consum, pensant en Europa, en el mon. Aquí no s’hi podrà anar a no ser que tinguem molts Kg a vendre i sigui més interessant el volum que la qualitat; però cap negoci al mon s’adreça a tots els consumidors, no pot ser.

Hi han d’altres maners de fer fruita i ara parlaré com si jo fos el Josep Mª (amb el teu permís Josep Mª, ho intentaré fer bé): “Però es que jo no vull produir aquest tipus de fruita, ni per aquest consumidor. Jo sé produir fruita bona, sana, neta. La sé collir en el moment més adequat per menjar-me-la jo, o els meus fill i nets, o els meus amics i amigues, o aquell que vulgui, per que casa meva està oberta a tot aquells que vulguin aprendre què és fer bona fruita. I així és com jo vull ser pagès, així és com vull viure la meva vida”.

Hi han valors que no els estem explotant suficientment i que crec que poden ser la solució de futur per les nostres explotacions, petites, tradicionals, casolanes: “Faig fruita bona, la faig jo, la faig aquí, la cullo el dia que s’ha de menjar, i te la porto a casa. . .”

Companys aquí no hi ha productor gran, ni encarregat, ni cadena, ni res que ens pugui fer ombra, per que estem posant en valor allò que ells no poden fer. No hi ha cadena al mon que pugui posa en venda “la nostra manera de fer, la nostra manera de ser”.

És clar que cal definir aquest nou tipus de negoci, pensar-ho, posar-li el criteris adients, aprendre del fer, trobar aquells que estan interessats en aquest tipus de fruita, ¡que hi ha més dels que ens pensem!. Hi ha molta feina fer, i també hi ha un futur meravellós, ple d’il·lusió,  de ganes de treballar, de ganes de fer-ho millor, de tenir clients cada cop més satisfets, ¡Encantats! De la nostra fruita, del nostre serveis. Així és que ànims! Un futur ple de sorpreses us espera, només cal donar el primer pas.

 

Marco

Comentari fet per josep mª el juliol 8, 2011, a les 9:55pm
Totalment d´acord en els comentaris anteriors referents als petits productors.
Però quins criteris utilitzen les grans plantacions ? Sí que actuen com empresa, però les ordres que arriben als que veritablement han de fer la feina, arriba amb la motivació i esperit de superació com fem nosaltres?
Com serà d´aquí a 10 anys, quan la major part dels que ara som productors ja estarem jubilats? Hi haurà relleu generacional ?
Crec que la producció estarà molt concentrada en la que uns gestors diguem encarregats, gerents... portaran macro finques amb treballadors forasters.
(Es lo que pasa en la ramaderia intensiva)
Com ja deu ser en aquestes grans parcel-les que hi ha cap al Segrià i l´Aragó.
Llavors parlarem d´altres questions, lo principal serà la rentabilitat i no hi haurà lloc al sentimentalisme.
Salutacions
Josep M.
Comentari fet per Marco A. Yagüe el juliol 5, 2011, a les 6:14pm
Molt bé Nuria, t’agraeixo la teva valentia i coratge al reconèixer que fem coses, que algunes estan a les nostres mans i d’altres no. De la teva nota voldria posar en pregunta algunes coses:
¿Realment, Tots busquem el mateix?
¿Tot i que sabem produir; en quines parts de la nostra activitat podem dir que no estem satisfets amb els resultats obtinguts i que ens agradaria trobar solucions?
M’agrada molt aquesta reflexió que fas sobre la fruita de mala qualitat i calibre que troben a les botigues. Hi ha implícit que junt a les actituds individuals, és necessària una actitud de grup, d’equip. Aquest actitud reclama responsabilitat de saber que no respectar les regles per una minoria, els beneficia a curt termini, però a la llarga perdem tots. Els intermediaris troben maneres de aconseguir fruita a preus més barats. ¿que fan a d’altres indrets que pugi ser aplicable? No més una actitud ferma i única davant de l’adversitat ens farà més fort.
En aquest sentit per qualitat entenem el grau de satisfacció que el consumidor te del nostre producte. ¿Quins altres indicadors que no siguin els Kg utilitza un consumidor per identificar una fruita de qualitat?
Quant al marketing per vendre el nostre producte. En quins casos podríem fer alguna cosa?, ¿Quines coses individuals podem fer? ¿I col•lectivament? ¿que vol sentir el consumidors final?
L’últim paràgraf està ple de reflexions. ¿Que és el que ens fa creure que no som una empresa?. ¿Si fóssim una empresa ens aniria millor?. Tenim alguna manera senzilla, que no costi massa diners, d’estalviar costos, produir qualitat ,donar responsabilitat a la gent que tenim treballant?.
Estem acostumats a fer les coses nosaltres; vol dir que sabem quan una feina està ben feta i quan no. ¿la expliquem prou bé per a que el que ho sent faci el que cal sense equivocar-se? ¿Si s’equivoca quina part de responsabilitat tenim? ¿que podem fer la propera vegada per explicar-ho millor i reduir el temps d’aprenentatge?

El canvi es una porta que s’obre des de dins. Anims Nuria, ja tens la clau al pany

Marco
Comentari fet per Nuria el juliol 5, 2011, a les 4:58pm

Hola a tots com va la collita?

Extrategia empresarial d'exit.

Tots busquem el mateix .

Sabem produir ( si la climatologia  no ens falla )  

produim qualitat perque fem una bona aclarida i els fruits petits o que no estan be els posem al suc .No se pas d'on surten els que hi ha en alguns establiments

En quan a la quantita,t tampoc no ens podem queixar, els kilos surten 

 el marketing per vendre el nostre producte es l'unic que no esta en les nostres mans

Es tracta de veure les coses fredament  i com deia el profesor creure que som una empresa ,estalviar costos, produir qualitat ,donar responsabilitat a la gent que tenim trevallant i que la nostra feina sigui mes de control que de treball. Encara que no se si ho sabrem fer, perque estem acostumats a fer les coses nosaltres.

Comentari fet per Marco A. Yagüe el juliol 4, 2011, a les 8:22pm

Hola a tot@s,

 

És interessant que aneu a la presentació de l’IRTA, ja que a més a més de les varietats sempre es troben coneguts i idees que es bo conèixer sobre moltes coses relacionades amb el nostre sector.

m’agradaria afeixi que en termes de estratègia empresarial, la pregunta hauria de ser. ¿Que hem de vendre?. Com recordareu de les xerrades d’aquest hivern, la resposta ha de ser un servei que el vostre client necessiti.

En una estratègia empresarial d’èxit. Hem de respondre a les següents preguntes i en aquest ordre:

-          ¿Sé produir?. Estic al dia i domino les tècniques sobre producció que permeten optimitzar la producció i controlar els costos.

-          ¿Produeixo amb qualitat?. La producció està basada en aquells paràmetres qualitatius que els meus clients demanes

-          ¿Quina quantitat?. En funció d’aquesta m’he de plantejar. Vendre en un mercat local, autonòmic, nacional, europeu o internacional.

-          ¿Quin marketing?. El client al que m’adreço em coneix i li demostro que utilitzo els criteris de gestió que ell valora i que soc expert i de lo millor en això

Si teniu resposta a aquestes preguntes, el que cal plantar ja no es tan importat, pot ser ni cal; però el que si pren molta rellevància es la quantitat d’estratègies que apareixen, del seu poc cost. Estratègies que de moment no s’estan aprofitant, que son complementaries de les actuals i que aquells que les utilitzen estan demostrant que funcionen.

 

Saluatcions

 

Comentari fet per josep mª el juny 27, 2011, a les 10:06pm

Hola a tothom, a la pregunta de la Nuria,  que hem de plantar? .La recomanació es assistir a les jornades de l´ IRTA ( de les que fa ressó l´Hervera).Peró ull amb la data ,es el dijous 28 de juliol (el divendres l´Irta descansa).

Es convenient anar-hi amb algun entés de confiança,perqué tanta informació de cop atabala.

Fins aviat

Josep M.

 

 

Membres (89)

 
 
 

Butlletí Area Formació

Enllaços

Distintiu

Carregant…

© 2020   Creado por Àrea Formació Unió Pagesos.   Tecnología de

Emblemes  |  Informar d'un problema  |  Términos de servicio